lunes, 7 de abril de 2008

APRENDRE A RECICLAR AMB UN CONTE

ELS CONTENIDORS DE COLORS I EL CONTENIDOR SENSE COLOR

Aquesta és la història d’Els Residus, és a dir, de Les Escombraries que vivien ben organitzades agrupant-se en petites comunitats que es deien contenidors.Portaven diversos anys vivint d'aquesta forma, ajudades per la Sra. Reciclatge, que estava sempre pendent d'ells. Els deia com s'havien d'agrupar, els ajudava a solucionar els inconvenients que contínuament anaven sorgint i, sobretot, controlava Les Escombraries sense que elles ho sabessin. I és que la Sra. Reciclatge havia de saber sempre la quantitat d'escombraries que vivia als contenidors, perquè mai no n'hi hagués massa. Cada cert temps visitava les comunitats i recollia en cistells algunes escombraries per netejar-les i reciclar-les. Se les emportava a un taller i d'allà Les Escombraries sortien en perfecte estat per tornar a ser utilitzades.Les Escombraries adoraven la Sra. Reciclatge i és que aquesta era molt amable amb totes elles. A més a Les Escombraries els encantava tornar a ser utilitzades i això li ho devien completament a ella.Hi havia diferents comunitats d'escombraries: una d'elles era el contenidor anomenat Vila Vidre que era de color verd. Aquest contenidor era per a les ampolles i bots de cristall. Allà vivien tots els vidres: la Sra. Ampolla de Suc, el Sr. Bot de Tomàquet, la Sra. Ampolla de Vi...El Sr. Bot de Tomàquet estava enamorat de la Sra. Ampolla de Suc així és que es va decidir a convidar-la a sopar. Però ella va rebutjar la seva oferta ja que, en general, les ampolles sempre s'havien considerat millors recipients que els bots. Més endavant, el Sr. Bot de Tomàquet es va enamorar de la Sra. Bot de Kètchup i aquesta sí li va correspondre.També hi havia una altra comunitat anomenada Masia Paper, de color blau, tota blava. Aquí vivien els papers i els cartrons. Entre ells no hi havia distincions i ho compartien tot.Un dia, el Sr. Capsa de Cartró estava carregant uns materials per la seva ruta habitual quan sense adonar-se va trepitjar la Sra. Full de Llibreta que estava descansant en la meitat del camí. Ella es va enfadar molt perquè li havia deixat l'empremta marcada i era molt presumida. Van discutir durant quinze minuts, sense escoltar-se l'un a l'altra, fins que per fi, va arribar el Sr. Mapa que era conegut al món sencer i va posar ordre entre ambdós. Els va obligar a disculpar-se i, passat un temps, fins i tot van arribar a ser amics.Passem a la comunitat de Vila Plàstics, de color groc. Era una comunitat habitada pels plàstics i les llaunes.Vila Plàstics tenia problemes d'espai. Gairebé no s’hi cabia al seu contenidor, eren massa. Havien de controlar els envasos de plàstics i llaunes que entraven i estudiar a fons on es col·locaven cada un perquè corrien el risc de no cabre-hi. Era un problema que patien. Però de moment ho podien controlar gràcies a la Sra. Reciclatge que cada cert temps es passava per allà per recollir uns quants plàstics i omplir-los de nou d'algun producte. Si recollia Bossa del Mercat, la portava de nou a la botiga perquè pogués carregar les compres. Si recollia Bossa de Macarrons, s'encarregava d'omplir-la una altra vegada de pasta.Hi havia més plàstics que llaunes, però les llaunes eren més populars en la comunitat. Estava Llauna d'Olives que era íntima amiga de Llauna de Tonyina. Sempre passaven llargues hores conversant.

El dia que va ploure tant en Vila Plàstics, ells dos estaven xerrant sobre Envàs de Iogurt que acabava d'arribar a la comunitat i ja volia imposar les seves normes. I només perquè el dibuix de la seva etiqueta era bonic. Parlant sobre aquest nou personatge no es van adonar de la pluja i van acabar rovellant-se, així és que van haver de passar-se dues setmanes en recuperació.


Finalment estava la Masia Orgànica, de color marró i plena de restes de menjar, fulls, flors seques... Era un contenidor poc popular. De moment hi havia molt poquets, però sens dubte, amb els anys pretenien anar creixent.Molt lluny, a la ciutat vivia la Sra. Contaminació, que era lletja i bruta. Es passava el dia sencer veient la televisió i pensant en plans malèvols:
que si construir una nova fàbrica al costat del parc,
que si construir més i més cotxes capaços de contaminar l'aire net del camp,
que si tallar molts arbres del bosc per fer paper.
I moltes altres coses que sempre feia al costat del seu amic el Sr. Tallaboscos que per cert, vivia al bosc.En una ocasió, la Sra. Contaminació i el Sr. Tallaboscos, van planejar fastiguejar la Sra. Reciclatge que era neta, treballadora i amant de la naturalesa. La millor manera de fastiguejar el seu rival era aconseguir desorganitzar els residus. No podien suportar l'harmonia en la qual vivien Les Escombraries, així és que van decidir que a partir d'aquell moment serien les persones (nens, nenes, dones, homes, avis, àvies) les encarregades d'organitzar-les.Llavors, sense perdre més temps van preparar una poció que faria que la Sra. Reciclatge dormís durant unes hores sense assabentar-se del que a partir de llavors els anava a succeir. Li van donar la poció i van reunir unes quantes persones que ara s'encarregarien de distribuir Les Escombraries: serien els amos dels residus.No els va costar gaire convèncer-los i el cap d'una gran empresa va pensar que el més fàcil i còmode seria inventar un gran contenidor i que tirés allà totes Les Escombraries juntes i barrejades. D'aquesta manera estalviarien temps i diners. A la resta els va semblar molt bona idea i a partir d'aquell moment, van treure tots els contenidors de colors dels carrers i els van substituir per aquests grans contenidors sense color. Van anunciar per la tele que ara tots havíem de tirar allà les nostres escombraries: és més ràpid i còmode!Ningú no va protestar i les persones van començar a tirar tots els seus residus en aquells contenidors incolors. Així van passar uns mesos, en els quals Les Escombraries van quedar absolutament barrejades. Els plàstics, papers, llaunes, vidres, restes de menjar van passar a conviure junts i no va ser precisament una bona experiència. Es barallaven contínuament, eren incapaços d'entendre's:
Els vidres volien imposar les seves normes: que si es cal organitzar-se per mides, que si cal llançar a les llaunes perquè són molt sorolloses?Els plàstics, que continuaven sent els més nombrosos, volien quedar-se amb les millors zones del contenidor?Els papers estaven contínuament fugint dels reptes de menjar, que els tacaven sempre.

La Sra. Contaminació i el Sr. Tallaboscos eren feliços: havien aconseguit que el seu pla funcionés. La Sra. Reciclatge estava desesperada, necessitava ajuda, ja no podia organitzar els residus i no aconseguia que ni els plàstics, ni els cartrons, ni les ampolles es poguessin tornar a utilitzar. Així és que els residus anirien augmentant i augmentant fins a acabar sent massa. I qui sabia el que podia arribar a passar?


Preocupada i ocupada per trobar una solució La Sra. Reciclatge va anar fins al bosc per pensar amb claredat, ja que a la ciutat era més difícil. Mentre caminava va veure uns nens i nenes que anaven d'excursió. Van parar a berenar deixant les restes dels seus berenars tirades pel terra, els tovallons de paper, els embolcalls de plàstic de l'entrepà i les ampolles de vidre del suc. La Sra. Reciclatge no s’ho podia creure: quins nens i nenes més mal educats, anaven al bosc i l'embrutaven amb les seves porqueries. Va decidir anar a parlar amb ells i això que mai no parlava amb els humans:
· Què us heu cregut! No es pot arribar a un lloc i embrutar-lo com ho heu fet vosaltres.

Les nenes i els nens no s'ho podien creure: qui era aquella senyora tan estranya que els estava renyant sense conèixer-los?
- Qui és vostè?
· Sóc la Sra. Reciclatge i aquestes són la Sra. Ampolla de Suc, Tovalló de Paper, el jove Got de Plàstic...

Així els va anar presentant a tots els residus que els van anar saludant molt amablement. Van estar parlant durant moltes hores i la Sra. Reciclatge va acabar explicant-los el problema que tenien i com la Sra. Contaminació i el Sr. Tallaboscos s'havien burlat d'ella i de tots els residus.Per fi, una de les nenes, la més tímida del grup, els va explicar que el seu pare era el cap d'una gran empresa i que havia estat idea seva el barrejar totes Les Escombraries en un sol contenidor sense color. Va prometre a la resta d'amics i a la Sra. Reciclatge que parlaria amb el seu pare i li demanaria que tornés a separar Les Escombraries en contenidors de diferents colors.Un altre dels nens els va explicar que la seva mare era periodista i que li demanaria que escrigués al seu diari com s'havien de separar Les Escombraries a partir d'ara.Una altra nena es va oferir per explicar-ho a tots els alumnes de la seva escola.Un altre va pensar que construiria uns cartells i els penjaria al seu carrer.
I així durant moltes hores tots i totes van anar pensant en les diferents coses que podia fer cadascú i cadascuna. A més van quedar a trobar-se tots els dilluns per veure com anava tot.La Sra. Reciclatge i Els Residus no s'ho podien creure. Ells a partir d'ara també havien d'anar informant a la resta de Les Escombraries que de nou anaven a poder viure en les seves comunitats: els contenidors de colors. Els bots i les ampolles de vidre en Vila Vidre, el seu contenidor de color verd. Els envasos de plàstic i les llaunes una altra vegada juntes en Vila Plàstics, el contenidor de color groc. Els papers i cartrons, en Masia Paper, el seu contenidor de color blau que tant trobaven a faltar. I sens dubte, les restes de menjar i plantes recuperarien la Masia Orgànica, el seu contenidor de color marró i a més estaven disposats a guanyar importància.
La Sra. Reciclatge podria tornar a reciclar els seus residus. S'encarregaria de nou de netejar les ampolles de suc i de tornar a omplir-les. S'encarregaria d'enllustrar les llaunes i tornar a omplir-les de tonyina, sardines, olives... I sens dubte reciclaria sobretot al plàstic, que era el més abundant i el que li portava més treball. S'encarregaria de planxar a les borses de plàstic perquè tornessin a carregar la compra, de les ampolles de xampú, que ensabonava amb empenyorament, perquè poguessin tornar a estar plenes de nou.Aquest pla que els nens i nenes havien pensat requeriria molt temps i també molta paciència, però ningú no tenia pressa, l'important era fer-ho bé. Estaven tan disposats a aconseguir-ho que fins i tot pensaven ja en el que després farien per acabar amb la Sra. Contaminació i el Sr. Tallaboscos.

1 comentario:

Unknown dijo...

Hola em dic Pol Pujols soc del Jaume Vicents Vives
3r ESO C
M'ha semblat molt bé aixó de fer una història del reciclatge.
M'ha la he estat llegint i les personificacions han quedat molt bé i enganxa. També fer que i agèssin els dolents de la narració fa que tinguis una prespectiva dolenta sobre la contaminacio i la degradació de la flora i la fauna que seria en aquest cas el tallabosc.

M'ha agradat bastant.
Doncs fins un altre.